Imagina’t que demanes al teu metge una revisió general, perquè ets d’aquells que afortunadament no han estat mai malalts i ara, des de fa una temporadeta tens una punta de dolor a l’esquena, a sota la paletilla, com si fos un carn esqueixat, o un esquinç que m’he fet –com d’altres vegades- a l’esternudar .
I et fan una radiografia de tòrax, perquè ets fumador i així, de passada, veiem més coses..., si tens els pulmons gaire bruts....
D’altra banda, quantes vegades ens hem preguntat: Com reaccionaré si mai em diuen que tinc una malaltia greu? Una malaltia en la que m’hi jugo la vida
Doncs, de vegades, arriba.
A l’examinar la radiografia es veu una ombra d’uns 8cm i cal esbrinar què és.
Et diuen que has d’anar per via urgent a una Unitat Ràpida de Diagnòstic de Càncer. Tot just fa dues hores que t’has llevat i la teva vida s’ha capgirat com un mitjó.
I tu, estàs sol amb el capçalera, i el món que s’ensorra. Com te’n vas a veure la teva parella per dir-li? Ella, aliena a tot, que se’n alegra de veure’t, i tu que no saps per on començar, que portes una cara tràgica que et delata, i us abraceu i us conjureu per vèncer.
Que no t’ho creus, que això a mi no em pot passar, que jo no he estat mai malalt, que jo ho supero tot, que no serà res greu... I si és un tumor, veuràs com serà benigne.
I truques un amic metge, que et vol tranquil·litzar. Que segurament serà operable, i que t’explica que hauràs d’assumir proves com: broncoscòpies, puncions, TACs, PETs, Tractaments de quimio, radioteràpia, cirurgies....
Son les onze del matí del dilluns de vertigen, 11-03-2009. Cal aturar aquesta muntanya russa i pensar una mica.
Ara, en la perspectiva, t’adones que se t’obre una porta a allò desconegut. A la mort, potser?
Estàs desbordat per les pors, per fer-te a la idea de tenir una malaltia incurable que no et deixa fer previsions ni plans de futur. Una pregunta que desprès, amb el pas del temps i la lluita, veus que ja no té valor es: Quan? Quin quan? No importa quin sigui. Aparca’l i viu intensament cada moment a partir d’ara i fins ....
Caldrà superar etapes, i els imponderables associats a aquesta nova vida que has de començar.
La malaltia, al meu entendre, cal positivitzar-la i de cap manera acceptar-la amb resignació. En sortirem més enfortits.
En el meu cas. L’únic que jo volia, era començar la lluita quan mes aviat, millor. Un cop comences les proves, pots entrar en una mena d’estat d’ansietat en el que vols resultats immediatament. Vols lluitar contra la fera, plantar-li cara, dir-li que ets tu qui guanyarà la batalla.
